dijous, 2 de maig de 2013

Edat Antiga. Els ibers i els celtes.

Bona tarda a tothom!
Avui hem començat a conèixer una mica als ibers i els celtes. Aquí us deixo unes pinzellades del primer què hem llegit avui...

Els pobles ibers van ocupar les costes del sud i de l'est de la península Ibèrica des del segle V aC. Al nord de l'Ebre, aquests pobles tenien algunes característiques culturals en comú, com la llengua i l'escriptura, el domini de la metal·lúrgia del ferro i del torn de terrissaire i l'economia bàsicament agrícola. La base de l'organització social dels ibers era la tribu, encapçalada per la monarquia i l'aristocràcia guerrera. 

Els ibers van situar els seus poblats en llocs elevats per facilitar-ne la defensa i els van organitzar com a ciutats. Tenim testimonis del seu ritual d'enterrament gràcies als cementiris que ens han quedat, on s'han trobat peces ibèriques a les tombes. 

Un poblat iber

Els celtes van viure en un territori molt més extens: a les illes Britàniques i a Irlanda, a França, abans anomenada la Gàlia, Portugal, Galícia, Astúries, Extremadura i una part de Castella i Lleó, Suïssa, Bèlgica, Paisos Baixos(Holanda), part d'Alemanya, Xequia, Austria, Eslovaquia, Hongria, la part central d'Itàlia, Rumania, Bulgària, part de l'antiga Iugoslavia, i la part central de Turquia.

Els celtes van viure des del 1000 a.C fins l'any 43 d.C., després que els romans els expulsessin dels seus territoris, els celtes (la majoria) van passar a ser romans, però a Irlanda ni havien alguns que encara la poblaven. El més relevant de la seva tribu era que eren uns experts en la fabricació d'armes, cuirasses, cascs i altres tipus d'armament amb bronze. També tenien druïdes que eren els mags de la tribu, treballaven molt al camp, les seves eines eren molt semblants a les nostres, utilitzaven la falç i l'arada, i també comptaven amb el rei o la reina que els governava.

Un poblat celta
Héctor

3 comentaris:

  1. Has fet be en publicar-lo, Hector.
    Ens ajudaria a estudiar.
    Gracies!!!
    Salma

    ResponElimina
  2. Això es una explicaciò molt interesant.

    Clàudia

    ResponElimina