dissabte, 10 de novembre del 2012

Els gira-sols. (T.3 Medi)

Ahir a la tarda vam estar explicant i comentant a classe la nutrició de les plantes i van sorgir els gira-sols. Aquí ens van sortir una sèrie de preguntes arrel d'aquesta qüestió:

Per què els gira-sols giren seguint el sol? Com pot ser això?

Si cerquem gira-sol al Diccionari de la Reial Acadèmia de la Llengua ens diu: "Gira-sol, de girar i sol, per la propietat que té la flor d'anar-se tornant cap a on el sol camina".

Quadre dels gira-sols de Van Gogh
Però clar, el gira-sol no es pot desplaçar per canviar el seu entorn, però sí pot detectar canvis al medi i respondre davant ells. Aquesta resposta consisteix en un moviment bastant limitat però eficaç, anomenat tropisme. L'estímul extern provoca la síntesi d'unes hormones que produeixen la resposta, que normalment consisteix a créixer lentament en una determinada adreça, definida per l'estímul. Si creix cap a ell, diem que el tropisme és positiu, si ho allunya d'ell, negatiu.

Els tropismes poden ser produïts per substàncies químiques (quimiotropisme), per la llum (fototropisme), per l'aigua (hidrotropisme), per la gravetat (geotropisme) o per contacte (tigmotropisme). Per tant, una planta que creix buscant la llum mostra un tropisme positiu en la seva tija i un tropisme negatiu en les seves arrels; encara que el geotropisme de les seves arrels és positiu i el de la seva tija, negatiu.

El fototropisme, que fa que les plantes creixin orientant les seves tiges cap al sol, és especialment visible en els gira-sols a causa de la seva grandària i a les seves necessitats de llum solar.

I a continuació us deixo un vídeo de minut i mig de durada que representa el desenvolupament d'un gira-sol en 56 hores en total, al-lucinant!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada